1Resum executiu
Les respostes a l’enquesta mostren una comunitat docent amb molta activitat internacional i amb una predisposició molt elevada a ampliar-la. El repte principal no és partir de zero, sinó convertir experiències diverses en propostes més estructurades, col·laboratives i sostenibles.
2Abast de la mostra
Les 80 respostes procedeixen de 16 facultats, escoles o instituts i recullen sobretot la veu de professorat permanent, lector i associat. No és una mostra probabilística de tota la UAB; és una fotografia de les persones que han respost voluntàriament i, per tant, una diagnosi de capacitats, interessos i necessitats expressades.
Participació per facultat o escola
La participació està repartida entre àmbits molt diversos, amb una presència més alta de Filosofia i Lletres, Educació, Enginyeria i Dret.
Categoria professional
El predomini de professorat permanent aporta una base estable, complementada per perfils en diferents etapes de la carrera docent i investigadora.
3Experiència internacional existent
Gairebé tres de cada quatre persones ja han realitzat alguna activitat que ha implicat estudiants, professorat o institucions d’altres països en els últims tres cursos. Aquest capital d’experiència és heterogeni: combina mobilitat, professorat convidat, activitats virtuals i formes de col·laboració que poden ser un bon punt de partida per a pilots COIL. La UAB ja disposa d’una base extensa d’experiències internacionals. La prioritat és donar visibilitat a les pràctiques que impliquen interacció significativa entre estudiants i oferir un itinerari perquè les iniciatives puntuals puguin evolucionar cap a models més col·laboratius.
Tipus d’interacció identificada
Predominen les activitats amb professorat convidat i les vinculades a mobilitat; alhora, els grups mixtos i les sessions virtuals conjuntes mostren una base rellevant per avançar cap a propostes COIL.
Configuració pedagògica
La majoria d’experiències s’integren plenament dins l’activitat acadèmica. El treball conjunt entre estudiants és també freqüent, però encara ofereix marge per reforçar la dimensió col·laborativa.
Integrada: sí, 35 (60,3%)Parcialment, 6 (10,3%)No, 17 (29,3%)
Treball conjunt: sí, 26 (44,8%)Parcialment, 11 (19,0%)No, 21 (36,2%)
4Escala i durada de les experiències
No hi ha un únic format d’internacionalització docent. Les respostes inclouen des d’una sola sessió fins a col·laboracions de més d’un semestre, i des de grups reduïts fins a experiències amb més de cinquanta estudiants. Aquesta diversitat reforça la conveniència d’oferir models escalables, no un únic patró de COIL.
Durada aproximada
Les experiències curtes són les més nombroses, però la distribució també revela un volum substancial de propostes semestrals o de més llarga durada.
Una sessió: 16 (27,6%)1–4 setmanes: 11 (19,0%)1–2 mesos: 8 (13,8%)Un semestre: 12 (20,7%)Més d’un semestre: 11 (19,0%)
Estudiants UAB participants
Els grups de menys de deu estudiants són els més habituals, tot i que hi ha presència significativa de tots els trams d’escala.
Menys de 10: 21 (36,2%)10–20: 11 (19,0%)20–50: 13 (22,4%)Més de 50: 13 (22,4%)
5Coneixement i encaix amb COIL
El formulari mostra una bretxa entre pràctica i llenguatge: moltes persones ja realitzen activitats amb ingredients propers a COIL, però el concepte no és encara compartit. Això apunta a la necessitat de partir de casos reals de la UAB per explicitar quins elements converteixen una activitat internacional en un COIL.
Coneixement previ de COIL
El desconeixement majoritari del terme conviu amb una experiència internacional prèvia àmplia, fet que reforça la necessitat de sensibilització i formació aplicada.
No: 36 (62,1%)N’havia sentit a parlar: 10 (17,2%)Sí: 12 (20,7%)
Possible encaix de l’experiència en COIL
Després de llegir la definició, una majoria considera que la seva experiència podria encaixar-hi o ho veu possible, un viver clar de casos per revisar i adaptar.
Sí: 17 (29,3%)Potser: 19 (32,8%)No: 17 (29,3%)No ho sé: 5 (8,6%)
6Potencial de creixement
La predisposició declarada és molt alta. Les xarxes de recerca i professorat internacional emergeixen com una via especialment prometedora per identificar socis, mentre que el grup que no hi col·labora encara necessita mecanismes institucionals de connexió.
Derivar xarxes en activitats docents
Vuit de cada deu persones identifiquen, amb diferents graus de certesa, una possible derivació dels seus contactes internacionals cap a activitats amb l’estudiantat.
Sí: 38 (47,5%)Potser: 26 (32,5%)No hi col·labora: 15 (18,8%)No: 1 (1,2%)
Interès per implementar experiències
L’interès potencial és molt alt: la resposta majoritària és afirmativa i una part addicional considerable es planteja fer el pas si disposa de condicions adequades.
Sí: 50 (62,5%)Potser: 25 (31,2%)No: 5 (6,2%)
7Necessitats expressades
Les respostes obertes no demanen només formació. El missatge recurrent és que cal reduir el cost d’entrada: temps, interlocució institucional, contactes i recursos. El temps, la simplificació de tràmits i el reconeixement apareixen com a requisits de sostenibilitat; la connexió amb socis reforça el valor d’un espai de mediació i de fitxes d’assignatura, i s’hi demanen exemples i orientació pràctica sobre la dimensió, la llengua i l’encaix curricular. Alguns comentaris recorden, també, que la internacionalització ha de complementar la mobilitat física i ser accessible a tot l’estudiantat.
Temes identificats a les respostes obertes
Les prioritats més repetides fan visible que el suport institucional i una dedicació assumible són condicions prèvies per escalar les iniciatives.
8Implicacions per al GID COIL@UAB
La diagnosi orienta una estratègia que combini visibilitat, capacitació i suport a la implementació. No cal tractar tota l’audiència de la mateixa manera: hi ha professorat amb experiència a convertir o consolidar, persones interessades amb xarxes a activar i persones que requeriran vies d’entrada i acompanyament més intens.
Mapar i fer visibles els casos
Identificar les experiències que ja inclouen grups mixtos, sessions conjuntes o projectes compartits; documentar-les en fitxes reutilitzables i facilitar-ne el reconeixement intern.
Crear un itinerari de conversió a COIL
Oferir formació breu, rúbriques i protocols que ajudin a passar d’una activitat internacional puntual a una experiència amb col·laboració estudiantil i objectius compartits.
Reduir el cost d’entrada
Articular suport institucional, connexió amb socis, eines compartides i un model de pilot progressiu que sigui viable amb les condicions docents reals.
Metodologia i límits d’interpretació
El formulari va recollir 80 respostes entre el 22 de juny i el 17 de juliol de 2026. Les seccions 2, 6 i la codificació de necessitats de la secció 7 es calculen sobre les 80 respostes; les seccions 3, 4 i 5 es calculen sobre les 58 persones que havien desenvolupat activitat internacional recent. Els gràfics de barres corresponen a preguntes de selecció múltiple —i, en les seccions 2 i 7, a categories de classificació o codificació temàtica—; els gràfics de sectors corresponen a preguntes de selecció única. L’anàlisi de necessitats és una codificació temàtica orientativa de text obert, de manera que les categories se solapen. Els resultats descriuen les persones participants i orienten el disseny de suport del GID, però no permeten estimar prevalences per al conjunt del professorat de la UAB.