1Mapa de necessitats
Per posar en marxa un COIL no n’hi ha prou amb la iniciativa d’un professor o professora: cal un ecosistema que en faci possible la preparació, el desenvolupament i la continuïtat. El grup focal identifica quatre àmbits que s’han de reforçar de manera coordinada: la infraestructura i els contactes, la formació pràctica, una dedicació realista i el reconeixement institucional.
Suport institucional i tecnològic
- Accés institucional a les plataformes necessàries.
- Espai compartit —«COIL Connect»— per trobar partners.
- Fitxes de professorat i assignatures per facilitar encaixos.
Trobar socis internacionals és una barrera d’entrada principal.
Formació
- Formació específica per iniciar i dissenyar un COIL.
- Orientació sobre dimensions, passos i viabilitat.
- Exemples i bones pràctiques d’altres universitats.
Més enllà de les eines: cal orientació metodològica i pràctica.
Càrrega de treball
- Estimar el temps real necessari.
- Definir una escala assumible d’estudiants.
- Planificar la dedicació docent.
Començar amb experiències petites, progressives i realistes.
Reconeixement institucional
- Coordinació institucional.
- Materials compartits i suport metodològic.
- Visibilitat de les experiències.
El COIL no pot dependre només de l’esforç individual.
2Anàlisi de punts forts i febles (DAFO)
La DAFO ajuda a distingir allò que la UAB ja té al seu favor d’allò que encara cal resoldre, i també a llegir les condicions externes que poden facilitar o dificultar el desplegament. És una eina per prioritzar: construir sobre les fortaleses, actuar sobre les febleses, aprofitar oportunitats i anticipar riscos.
Fortaleses
- Suport potencial de l’ARI.
- Diversitat disciplinària en un mateix campus.
- Cultura oberta a metodologies innovadores.
- Contactes internacionals del professorat.
- Col·laboracions i experiències consolidades.
- Tres llengües de treball: català, castellà i anglès.
Febleses
- Oferta limitada d’assignatures en anglès.
- Rigidesa dels plans docents per integrar activitats compartides.
- Manca d’un marc institucional que centralitzi recursos, experiències, coordinació i reconeixement.
Oportunitats
- El castellà pot facilitar col·laboracions amb Amèrica Llatina i, en alguns casos, amb els EUA.
- Universitats properes que ja fan COIL: font d’experiències i possibles aliances.
Amenaces
- Participació incerta de l’estudiantat en COIL extracurriculars, que pot afectar la planificació i la dedicació docent.
3Principis del model COIL a la UAB
El model que es dibuixa no vol replicar simplement pràctiques existents. Parteix d’uns principis que ajuden a decidir quines propostes s’ajusten a la UAB: compromís real de l’estudiantat, millora continuada a partir de l’avaluació, cooperació internacional amb equitat i una definició clara del que diferencia un COIL d’una classe retransmesa.
Compromís de l’estudiantat
Convé definir mecanismes que afavoreixin la participació efectiva, especialment quan les activitats són extracurriculars: carta de motivació, llista de reserva o sistemes de selecció.
Avaluació
Cal recollir la percepció de l’estudiantat i identificar oportunitats de millora. Aquesta evidència ha d’orientar el redisseny i la implementació futura.
Cooperació amb el Sud Global
Vetllar per establir col·laboracions cooperatives amb universitats públiques i institucions del Sud Global, basades en l’equitat i el benefici mutu.
Què no hauria de ser un COIL
No s’ha de limitar a retransmetre classes en línia. Ha d’incloure interacció, col·laboració i construcció conjunta de coneixement.
Marc d’actuació
Aquests principis es concreten en una manera de treballar que permet avançar amb ambició i alhora amb garanties. El marc posa el focus tant en les estructures que cal construir com en l’acompanyament de les persones que en faran possible l’ús.
1. Prioritats
Crear estructures de suport institucional: cercador de socis, recursos compartits, coordinació i acompanyament metodològic.
2. Enfocament progressiu i realista
Començar amb experiències petites i ben planificades, que permetin generar confiança, aprenentatge i evidències abans d’escalar.
3. Model amb identitat pròpia
Alinear les experiències amb els valors de la UAB: inclusió, cooperació, sostenibilitat i relacions equitatives amb institucions del Sud Global.
4. Valor del procés
Conservar una visió compartida de prioritats, reptes i principis, i revisar-la a mesura que els pilots aportin aprenentatges.
Aquests resultats constitueixen la base per orientar les fases següents del GID COIL@UAB: disseny de materials i protocols, implementació de pilots, avaluació, difusió i transferència.